Traus

Com puc trobar la sortida dins d’aquesta escletxa tan minsa? Com trobar la resposta en aquest forat tant fosc? Com travessar-ho? Com fugir per aquest trau tant poc profund? Com alliberar-se en aquest bosc tant enredat? Si quan m’endinso en tu, ni pot passar la llum. Si ara que suem com bèsties forçades a llaurar la vida i la terra, xops i enganxosos, no hi ha espai entre tu i jo. Lapa i pedra alimentant-se d’escuma de mar.
Com pot estar mi raó dins teu? Si ja he buscat més enllà de la teva pell? Segur que m’enlluernes. Segur que és un miratge. Segur que només és sexe, pur i simple, meravellós sexe.
Nàufrag, segur que és l’aigua salada, que hi bec només perquè tu la destil·les per mi, la que m’embogeix.
Ferit, segur que és la sang que abandona mi raó, seguint els crits militars que en criden des del teu entrecuix, la que no em deixa entreveure el camí, la pregunta i la solució.
Perdut, només sé que ara que he de subjectar-me als llençols per poder suportar amb dignitat la violència del teu envit i no rendir la plaça abans que tu, tot lo futur m’importa menys que zero, tot lo passat s’esvaeix, tot lo present no existeix, i el meu cos no té pes i em sento morir. Potser viure no té sentit, potser morir ha de ser avorrit, potser és només aquí que puc sentir.