els carrers a l’hivern, treuen fum, com el pa acabat de fer,
faig tot el camí de baixada en el meu patinet,
i a l’arribar a la parada, de xurros, em demano cinc leuros
i fent ziga-zaga, ziga-zaga, retorno tot lliscant,
no sense en un revolt el diari arreplegar
i el baf del meu alè, quan fico la clau al pany, no em deixa ver.
els colors badallen encara com un matís de gris.
retorno a l’escalfor del meu forat,
la música de les hores xiuxiueja per no molestar el veïns,
el suc està acabat de munyir i la xocolata ben calenta,
i els angelets encara dormen a les quatre cantonades,
i el teu somriure, a poc a poc, es va llevant del llit.
Petonejo la xocolata amagada on finalitzen els teus llavis,
amago els meus dits gelats a la fondària de la teva pitrera,
i sota la mirada reprovador del gínjol que ens vigila,
em torno a esmunyir-me al llit,
ben acompanyat,
ben d’hora, ben d’hora, se m’ha tornat a esfumar el matí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario