Cal kaos, caus k.o.

Vaig nord, penso sud.
Giro a la dreta cada vegada que vull anar a l’esquerra.
Dono un pas decidit i ferm endavant, però dues ensopegades em fan arribar molt més enllà.
Torço dret, i un pas enrera per cada salt sobre el buit sense xarxa,
per després de cada mortal, acabar,
invariablement, amb el cul novament a terra i baldat.
Tanta gent per a tant poca companyia.
Fets drets per idees esquerranes.
Camises ben planxades per dins de vaquers bruts i trencats.
Cabells llargs i despentinats sobre el cap ben moblat.
Tantes hores de feina sense sentit.
Tants diners gastats per no haver res.
Dic el que penso, però rarament penso el que sento.
Monosíl·labs per expressar pensaments profunds,
paraules científiques per teixir xerrameques buides.
Tant de saliva gastada per que no m’entenguis gens.
Visc net, i somnio brut.
Cent mil voltes sobre el llençols arrugats.
Tants de nervis per no res.
Petons desesperats per amors controlats,
ossos sacsejats, cossos macats i castigats,
matalassos tant tacats
i tantes nits en blanc
per a que tornis a marxar.
Tot el dia corrents,
i quan m’aturo,
just recordo que la vida continua,
que sempre es sa hora punta,
i el vespre és fa dia.
Tant kaos,
caus k.o.
Dorms.