Saber on ficar-la

No sempre és tant fàcil triar. Molt sovint al mercat hi ha sobreoferta de productes seductors i al final no saps si decantar-te pel peix o la carn, o si al final el millor es fer-se vegetarià. I si parlem d’altres necessitats més espirituals, just ara que avancen volant els dies de primavera, no saps si mirar el vol d’una faldilla cap a l’esquerra o el vall d’una regatera cap a la dreta. I és encara molt més complicat saber que faràs aquest capvespre amb tantes ofertes i oportunitats; molt més difícil saber que seràs a l’endemà, si voldràs ser sioux, perroflauta, gafapasta o un home com cal.
En canvi a l’hora de votar cada vegada ens ho posen més fàcil.
Com sempre ens trobem amb els polítics demagogs i populistes que consideren que som rucs o retardats i no ens ho amaguen, sinó tot el contrari, se’ns pitxin a la cara i que, clar, hem de descartar.
Després estan el senyors de les poltrones acostumats a prometre, dir i desdir-se amb l’únic objectiu de continuar mantenint les seves prebendes, ja que és molt clar que la bona vida i l’estatus social generen una malsana addicció.
D’altra banda estan els que es diuen obrers i han oblidat d’on venen i cap on van, escolten al milionaris i les agències de raiting per terminar pagant amb els nostres diners, amb els nostres drets, els fracassos dels financers.
Menys mal que està la gent que vetlla l’esperança aquestes nits a les places per obligar-los a mirar-nos d’una vegada.
Jo votaré, com sempre, Guatemala per ser responsable de caure en Guatepeor; i a l’endemà amb la gent indignada que omple les places treballaré per iniciar el camí cap un lloc millor.