Common people

vull viure com viuen els altres, vull fer les coses que fa la gent normal.
Vull sentir el riure de la canalla grimpant pels arbres del parc,
vull sentir les històries de la iaia quan torna de fer la partida amb les noies de la seva edat,
vull anar mig adormit en metro a treballar i fer hores extres d’amagat,
vull comprar-te aquell caprici que mires cada vegada que passem per aquell vitrall.

vull avançar una mica més que els altres, que els que ja havien estat, tenir l’horitzó a tocar,
vull acampar totes les nits a les places, passar les tardes debatin com això es pot arreglar,
vull somniar que sortegem aquesta crisi, que es mullem i es posem plegats a remar,
vull veure com els que infligeixen dolor a la gent pagen amb escreix per tot el mal que han fet.
vull retornar de nou a Ítaca i descobrir que és el lloc que estava esperant.

vull parlar amb els grans a la cola del pa i saber que no hi ha res que els pugui enfonsar,
vull trobar a la colla en el bar, no haver de parlar de misèries, que el futbol sigui el pitjor mal,
vull mirar de reüll les cames de les altres i imaginar, un segon, que sempre puc de nou escapar,
vull tornar content a casa i triar la faldilla amb la que m’acompanyaràs a la revetlla a ballar,
vull confiar que la terra tornarà a girar una volta i, si es pot, follar de tan en tan.

vull viure com ho fan els altres, veure les coses que veu la gent normal,
vull dormir amb gent normal com tu, vull dormir amb gent normal com tu...

Parafrasejant als Manel
Fotografia: Núria Recaj