Jo contra el vent

Jo calço un somriure inoxidable nevi o faci calor. Jo sóc impermeable i no arriba la seva mala llet a tacar la meva pell. Jo tinc l’esperit de l’entrenador d’un equip de basket fet dels nans que el van créixer en un circ que es va declarar en concurs de creditors. Jo, a la teva bora, sóc invencible. Jo sóc soci fundador dels simpàtics del barri, dels que ballen i ballen fins que els músics callen. Jo només sóc culpable de no poder empipar-me més de deu minuts. Jo sóc immutable en l’interior de la meva pell.

I ara corro contra el vent i nedo contra corrent en aquest món del revés; esquivant les retallades
insensates que cercenen l’esperança a casa nostra, posant alguna tireta, algun remei, encanyant les ales rotes dels joves ocells, ajudant a les iaies a pujar la compra a saber cridar. I ara em trobes fent un bri de no res, tot el que està en les meves petites mans mindundi crescut, tot el que pot carregar un prim Quixot com jo.

No dubteu pas, que a pesar de la foscor a que ens obliguen, de la tempesta perfecte en la que ens neguen. No dubtaré un sòl moment de qui sóc, del que faig, del que compta i del que no. I tornaré a casa dia satisfet d’haver tornat a posar al seu lloc, com un gran Sísifo, el meu granet de sorra.

I a casa em trobaras, si és que hi ha casa d’algun, i si m’aviseu amb temps hi haurà llits de sobres, una taula coixa, una bona ampolla de vi, per xerrar temps de sobra, ganes de gaudir i un oferta perenne de riures encadenats.