Trobes estrany el meu somriure insultant aquí migplantat sobre aquest erm gebrat? Et sorprèn creuar-te amb la meva mirada alegre darrera el fum del tot el que està cremant? Et sobta el meu pas fer-me i confiat sota el xàfec que esteu fent caure? Et molesta que travessi cantussejant tant animada tonada la vostra tristor? Us molesta la meva alegria de butxaques buides davant la vostra infelicitat tant plena? No em compreneu?
Des de la vostra foscor no ho podeu sentir i heu oblidat que la seva arribada és inajornable. En canvi nosaltres som plenament conscients, perquè la recordem i veiem per tot arreu els múltiples signes del seu retorn, fins i tot, ara en mig del regnat de la vostra caverna.
Friso per sentir-la sobre meu i gaudir. Farà trontollar la terra, allargarà la llum dels dies, despertarà les besties adormides, brotarà els més sorprenents colors sobre les pedres més aspres, posarà fi a la mort renovant la vida, derrotant al vostre hivern.
On vosaltres, cecs voluntaris, no veieu res més que pedres i pals secs jo hi veig créixer plançons i nous brots. Mentre que os envolteu de pudors pol·lucionades, jo ja oloro fragàncies delicades i d’altres salvatges. En mig del silenci que voleu imposar, jo ja hi sento els brunzits del borinots, els plors dels menuts, els cants del ocells. Mentre que us aïlleu profilàcticament per no ser tocats u agredits, la meva pell nua ja s’estarrufa sota les seves carícies. Vosaltres sou foscor, mentre que la meua anima cova la primavera.
No us estranyeu. No em mireu recriminant-me perquè jo que conec on s’amaga l’estiu i sento el primer els passos de la primavera. No puc, de cap manera, alliberar-vos del vostre captiveri, perquè sou hivern.
Des de la vostra foscor no ho podeu sentir i heu oblidat que la seva arribada és inajornable. En canvi nosaltres som plenament conscients, perquè la recordem i veiem per tot arreu els múltiples signes del seu retorn, fins i tot, ara en mig del regnat de la vostra caverna.
Friso per sentir-la sobre meu i gaudir. Farà trontollar la terra, allargarà la llum dels dies, despertarà les besties adormides, brotarà els més sorprenents colors sobre les pedres més aspres, posarà fi a la mort renovant la vida, derrotant al vostre hivern.
On vosaltres, cecs voluntaris, no veieu res més que pedres i pals secs jo hi veig créixer plançons i nous brots. Mentre que os envolteu de pudors pol·lucionades, jo ja oloro fragàncies delicades i d’altres salvatges. En mig del silenci que voleu imposar, jo ja hi sento els brunzits del borinots, els plors dels menuts, els cants del ocells. Mentre que us aïlleu profilàcticament per no ser tocats u agredits, la meva pell nua ja s’estarrufa sota les seves carícies. Vosaltres sou foscor, mentre que la meua anima cova la primavera.
No us estranyeu. No em mireu recriminant-me perquè jo que conec on s’amaga l’estiu i sento el primer els passos de la primavera. No puc, de cap manera, alliberar-vos del vostre captiveri, perquè sou hivern.
No hay comentarios:
Publicar un comentario