Dissabte 20, 18:32 hores

Sincronitzats estan tots els rellotges i l’activitat és més frenètica, conforme l’hora avança.
Tots els capullos estan preparats par brotar, mentre que totes les floretes es terminen de pentinar .
Tots els insectes treuen sas antenes per captar la freqüència per on s’emetrà la notícia.
Tots els borinots enceren sas ales i treuen brillo a sas carroceries tuneades,
Repten tots els gusarapos, obrint-se pas sota terra, per no perdre’s el moment de veure-la arribar,
i els cargols treuen sas banyes i les granotes canten, com sempre, sota sas rames
i les mosques, con bones francotiradores, tomen sas posicions sempre darrera de valtres orelles.
L’activitat és, cada minut que passa, més frenètica sota terra i sota sas teules de les teulades,
i la marmota aprofita els darrers cinc minuts de la seva hibernada,
i les maduixes de temporades ja estan totes ben ordenades en sas capses recent estrenades,
i les obscures golondrines ja giren la darrera cantonada, ja estan a punt d’arribar.

Sincronitzats estan tots els rellotges i l’activitat es més frenètica conforme l’hora avança.
A totes les al·lèrgies els comença a picar el nas,
a tots els morts els comença a bullir la sang,
als nois i a les nenetes els instints se’ls desperten, i no se’ls pot aguantar,
L’avi Ramon, no s’oblidarà i, com sempre, baixarà a pel primer pom de margalides per a la Sra. Montserrat.
I jo, mentres tant, em disposo a veure-les passar,
se m’inflamen les hormones, se’n manifesten els bioritmes,
se em desperten les emocions, i se me escapen les intencions,
i els meus peus se me’n disparen i em trobo ballant per casa...
i des de l’altra costat del carrer, en el seu balcó, se’n riu de mi la sra. Tomasa.
I jo ja no em moro de vergonya que son les 18.32 del dissabte
i la primavera a pres el govern, de totes les coses,
i ja dins meu no queda més hivern.
Il·lustració: Ellen koi